La narrativa de la pel·lícula es desenvolupa en un llarg flashback. David C
arr, ja ancià, ha mort, i la seva néta descobreix velles cartes, diàris i altres documents en la seva habitació: el que veiem en la pel·lícula és el que ell ha viscut.
arr, ja ancià, ha mort, i la seva néta descobreix velles cartes, diàris i altres documents en la seva habitació: el que veiem en la pel·lícula és el que ell ha viscut. Convençut de la necessitat d'ajudar als republicans espanyols en la seva lluita contra els nacionals feixistes, Carr, un jove treballador sense ocupació i membre del Partit Comunista, deixa Liverpool i viatja a Espanya per a unir-se a les Brigades Internacionals. Creua la frontera catalana i casualment acaba allistat en la milícia del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) comandada per Lawrence, en el front d'Aragó. En aquesta companyia, com en totes les milícies del POUM, homes i dones, com la jove i entusiasta Maite, lluiten junts. En les següents setmanes i mesos es fa amic d'altres voluntaris estrangers, com el francès Bernard, i s'enamora de Blanca, una membre del POUM, que és també la ideòloga d'aquest grup.
Després de ferir-se (la seva arma precària li dispara) i recuperar-se en un hospital a Barcelona, finalment s'uneix, d'acord amb el seu pla original i contra l'opinió de Blanca, a les Brigades Internacionals protegides pel govern, i és testimoni de primera mà de la propaganda estalinista i la repressió exercida contra els membres del POUM i els anarquistes; regressa llavors a la seva antiga companyia, solament per a veure com són envoltats per una unitat del govern ordenant la seva rendició: en un breu enfrontament Blanca és assassinada. Després del seu funeral torna A Gran Bretanya amb un mocador vermell ple de terra espanyola.
Finalment la pel·lícula torna al present, i veiem el funeral de Carr, en el qual la seva néta llança la terra espanyola dintre de la seva tomba després de llegir unes línies d'un poema de William Morris. A continuació ella i altres membres de la família realitzen una salutació d'estil socialista, suggerint que Carr va transmetre les seves creences a la seva família.
