Assemblea de Catalunya va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme català en la lluita contra la dictadura del general Franco.
Constituïda el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí (Barcelona) per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya com a pas previ per a l'autodeterminació i la coordinació democràtica amb la resta de l'estat.
Constituïda el 7 de novembre de 1971 a l'església de Sant Agustí (Barcelona) per iniciativa de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, ràpidament va agrupar la gran majoria de partits, sindicats i organitzacions socials del país sota un programa de reivindicació de llibertat social i política, amnistia per als presos polítics i adopció d'un Estatut d'Autonomia per a Catalunya com a pas previ per a l'autodeterminació i la coordinació democràtica amb la resta de l'estat.
Amb el suport de la pràctica totalitat de les organitzacions polítiques del país des de la dreta nacionalista demòcrata fins a alguns sectors de l'extrema esquerra, passant per les diverses corrents nacionalistes (cercle de Jordi Pujol, UDC), independentistes (PSAN, FNC), socialistes (MSC) i comunistes (PSUC), i amb la participació de destacats intel•lectuals independents i dels sectors progressistes de l'església, l'Assemblea de Catalunya es va organitzar a nivell nacional, regional, comarcal i local possibilitant així una ampla participació de la ciutadania compromesa amb la lluita antifranquista.
Durant la dècada dels setanta l'Assemblea de Catalunya va ser el principal marc de coordinació de la resistència contra la dictadura i va liderar i organitzar les principals mobilitzacions populars de la època, amb un nombre incomptable d'actuacions, autodissolent-se ja força avançada la transició política.
Els quatre punts programàtics de l'Assemblea de Catalunya foren, de forma resumida, els següents:
• Pels drets i llibertats democràtiques.
• Accés del poble al poder econòmic.
• Accés del poble al poder polític.
• Pel ple exercici del dret d'autodeterminació.
Accions de l'Assemblea
L'Assemblea integrà gradualment al seu si no sols partits polítics, sinó també sindicats, assemblees territorials de comarques i barris, col•legis professionals, entitats i grups culturals i religiosos i nuclis d'independents; incorporà amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals i destacaren com a figures representatives Josep Benet i Morell, Pere Portabella i Ràfols, Felip Solé i Sabarís, Carles Caussa, Jordi Carbonell, Lluís Maria Xirinacs, Miquel Sellarès i Perelló, Agustí de Semir i Rovira, Joan Colomines i Puig, Joan Reventós i Carner, Antoni Gutiérrez Díaz, Rafael Ribó i altres.
La major part dels dirigents foren detinguts en l'anomenada "caiguda dels 113" a la parròquia de Santa Maria Mitjancera el 1973. També convocà concentracions pacífiques a Ripoll (1972), Sant Cugat del Vallès i Vic (1973) que culminaren amb les grans manifestacions de l'1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona i del primer onze de setembre no clandestí a Sant Boi de Llobregat. Malgrat les divisions entre els partidaris del rupturisme i de la transició pacífica, es pot considerar la seva principal gran fita la coalició Entesa dels Catalans que assolí 15 senadors a les eleccions generals espanyoles de 1977. Quan es constituí l'anomenada Assemblea de Parlamentaris que redactaria l'estatut d'autonomia, es va dissoldre.